Llámame friki, pero me he levantado con ganas de escuchar esta canción.

De repente, con el aburrimiento, me han venido recuerdos de mi viaje a Francia. Paris: unos patitos en los jardines del palacio de Fontainebleau. Napoleón solia pasear por aquí.

Però el més important no canvia:
la teva força i les teves conviccions no tenen edat.
El teu esperit és plomall de qualsevol teranyina.
Darrere de cada arríbada hi ha una sortida;
darrere de cada fita, un desafiament.
Mentre estiguis viu, sent que estàs viu.

Si enyores allò que feíes, torna-hi;
no vísquis de fotografies esgrogueïdes…
segueix, encara que tots esperin que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu;
fes que, en lloc de llàstima, et tinguin respecte.
Quan a causa dels anys no puguis correr, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.

Però no t’aturis mai!